Trenca l'esperança

Dijous 13 d'octubre 2016

Perversió de l'oblit que em desespera perquè trenca l'esperança de reparar i d'apropar millores. Deixar morir, deixar passar el temps fins que el record caigui en l'oblit. Perversió extrema. A l'enterrament a Santa Eulàlia en vaig tenir sensació mentre observava els rostres d'aquells nens i nenes ancians, nens i nenes de la guerra i ancians del vint-i-u. Clam silenciós no escoltat. Una prova, una mostra, avui mateix, que el passat culpable no cal remoure'l, la dels pagaments de sobres negres de diner granat i generós. Cap mena de culpabilització i silenci cridaner d'escudar-se que fa molt de temps que va passar, cinc o sis anys. No cal remoure pudenta pudor no portadora de reparació ni de crítica dels culpables incapaços de reparar res i encara menys a les víctimes del seu sistema que els continuen donant confiança, votant, fent ús de l'universal sufragi.