Mort prematura

Dijous 27 d'octubre 2016

Aprofitar que m'he llevat animat, mort de son, i més descansat del que sol ser habitual. Les notícies del 3/24 m'enceten el dia i en solo tenir prou d'empassar tanta mediocritat d'investidures cantades i maldestrament pactades. Molest de formar part del problema més gran que té la nación, com si de problemes, i grossos, no n'hi haguessin d'altres. Secessió i lamentable espectacle oratori, i així ha estat el poc que he escoltat perquè no m'ho he pogut estalviar. Lamentables, uns i altres, i optar, com sempre, per escoltar música, una versió de la Traviata a la feina, Ana Netrebko i Rolando Villazón, per amorosir l'atabalament d'aquesta feina intensa, frenètica, que fa opositar a plaça segura de mort prematura o de suïcidi encobert en existència i no pas en vida, perquè treballar d'aquesta manera no n'és i, consti, no sóc treballador vocacional, però m'agrada la feina. Sí, encara que no ho sembli.