Darrer dia de tarda llarga

Dissabte 29 d'octubre 2016

Pujar el centre sense passar pel centre i aprofitar aquest sol tardoral del darrer dia de tarda llarg. Demà a les sis serà fosc i comencen dies de difunts, de castanyes i de panellets, també d'adopció de costums foranes de gust no coincident amb el meu. Estridència visual. Carabasses, monstres, morts vivents, sang i fetge, i els adoptem com si fossin nostres. Ens envaeixen i, complaguts, com passa amb qüestions de llengua i d'identitat, massa ens deixem envair per una mena de mala estètica de mal digerir. Estètica de conqueridors que fan aflorar mentalitat de conquerits complaents que poc els deu costar deixar-se manllevar tradicions. Començaré a amassar massa de panellets i una ampolla de moscatell s'està refredant a la nevera. Aniré a recordar els pares i en Miquel, ai sí!, setze anys i encara no me n'avinc i quinze vegades ressegueixo les lletres del seu nom al nínxol on descansa; quinze vegades ... ostres! I en farà setze.