Parlar, xerrar i callar

Dimarts 18 d'octubre 2016

Xerrar i tenir la sensació que estic parlant i quan parlo em passa el contrari. Quan no parlo, per què no parlo, i si xerro massa, quan sento que no parlo per què no em ve de gust parlar, em sento com un xerraire que molta paraula aboca sense sentit o amb sentit que no es vol sentir i, encara menys, escoltar. Complicat i no massa animós avui. Aquest matí conciliació pel pam de la ratlla del parking i no he xerrat, només he parlat el que m'hauria d'haver callat. Explosiu, no gaire xiroi, incontinència de suportar xerrera ambiental estèril a la sala. Xerrera que m'abocava a fer combregar en un termes conciliadors que gens hi puc estar d'acord perquè no són justs; no els he cercat i no els he provocat. Trist haver d'exercir advocacia i defensar el que és indefensable. Val més callar. Si es parla es diuen coses que valdria més ser guardades al pap i sols pensades. Si es concilia, sensació de xerrar i de donar pel sac a un mateix i a qui cerca conciliació, tot evitant-se uns problemes que potser no seran. Se'n deu dir saviesa saber regular el parlar, el xerrar i el callar, i jo de savi cada dia tinc més clar que no en sóc gens, gens ni mica.