Tremend

Diumenge 30 d'octubre 2016

Arrossegat plaent a les roques sinistres, com tots els diumenges de tots els matins del món que em toca viure, un clàssic, com un mateix, jo, jo, per la ruta Bach i per l'audició del darrer compacte dels Gerhard. Ravel, sí, Ravel, però, Mendelsshon, el músic que sembla ocult, jueu, que sovint en parlo i que em resulta immers de ple en la la fosca complaent història del dinou de silencis que encovaven ressentiments que esclataren al catorze del vint, com sol passar, tardans escarafalls, El no pas historicisme, perquè la història, i els historiadors, i en sóc sense exercici, és vida, són moments del que passa, del que no ens passa i ens passa i no hi donem importància fins el dia que ens passa, llavors el que ens passa, el que ens pugui passar, és tremend, tremendisme de desconeixença o de volguda i ignota ignorància.