Divagacions bizantines

Dilluns 3 d'octubre 2016

Sovint ofert com a optimista i no és veritat, com tampoc ho és si se'm ven com a pessimista. Divagacions bizantines que intento evitar i que poc m'hi endinso quan em són ofertes. Poc m'agraden i poc menen la barca a port quan en el mar resta ancorada o encallada en el sorral. Esperançat, segur que ho he estat sempre, fins i tot més del compte i ultrapassant límits de prudència. Abonat al somni d'aconseguir prosperar, de tirar endavant amb esforç,  el que reclama tota esperança. Allunyat, intentar-ho, de l'optimisme que s'abona a que tot vindrà rodat de la millor manera per si sol sense arremangar-se i del pessimisme que ja derrota d'entrada sense contemplar cap mena de lluita esforçada de victòria, una renúncia, dues, a l'esforç per a poder fer tangible qualsevol mena d'esperança per vana que pugui arribar a semblar.