Segons quina

Divendres 7 d'octubre 2016

M'agrada anar a Barcelona encara que només sigui per a una estona. Proves voluntàries a la fundació Maragall. Anar i tornar. Agafar el tren i esbargiment. Avui estic madur i encara m'espera una bona estona de feina demà. No sé d'on trec tanta energia i m'espanta que no la consumeixi tota abans d'hora com massa sovint ha passat a la meva família. Molest sense molèstia ni irritació per la passivitat que em prenc les llargues jornades intenses amb el mínim de sofriment. Em desconec, o deu ser que he començat a aprendre que qualsevol lluita en el món professional que m'he triat estar és com picar ferro fred. Esborrany escrit al sofà mentre llegeixo Follet i escolto barroc per la ràdio. Sento, escolto, els veïns com arriben a ca seva, el mateix que he fet jo fa menys de dues hores, i s'encoven fins l'endemà esperant que fosc es faci per allitar-se i no exposar-se a les males ànimes que ronden carrers a hores fosques sobrades de luxúria i desesperades de diversió que la vida, segons quina, no massa en prodiga. Em fa mandra arribar a plaça i assistir a l'acte de donar suport al Joan Coma, però no em vull encovar fins a l'hora d'allitar. Hi aniré i, ara, quan escric l'entrada ja n'he tornat. Detesto viure encovat.