Poc s'avindrien

Dilluns 24 d'octubre 2016

Encara em fa mal el ventre de la cama. Adolorit. M'he tret la mandra de sobre, dinar corrents i cap a la plaça del Pes a donar suport, altra vegada, els mateixos de sempre i uns quants més vinguts de fora. Persistir. Alguna hora s'haurà de trencar. Perdre la por a maneres de fer que no semblen d'aquesta època i que s'ha de tenir clar que mai se'n van, encara que semblin mig mortes. Com sempre, escrivint l'esborrany, el petit ritual de que sovint se m'enriuen perquè ho faig, quan potser seria, no me n'és, més fàcil escriure a la freda i impersonal pantalla. El paper, el pilot, sempre intento escriure amb un pilot negre, els toco, els palpo, com passa amb els llibres, els tinc a les mans i me'ls puc emportar, llençar o estripar si vull. Només me'ls emporto, no els llenço, ni els estripo, tampoc els esborranys, aquest mateix, els guardo en un pilot apilats que va creixent i poc se m'acudeix mirar-ne cap, tampoc els comparo amb el resultat final que escric a la freda i impersonal pantalla, poc s'avindrien.