Perquè m'ha vingut de gust

Dissabte 1 d'octubre 2016

A segona hora del dissabte treballat. Sardanes i Wagner per relaxar-me. Fina ironia que poc m'ho sembla quan escolto que la clàssica relaxa. Ignorància de desconeixença, de poca escolta i de parlar perquè es disposa de llengua. Desconèixer que l'escolta de clàssica molt té a veure amb l'estat anímic quan es tria un o altre músic. Sovint no es tria qui més escau. Tres dies a la feina, al meu despatx, un acte cada dia dels mestres cantaires, perquè m'ha vingut de gust, i no relaxa, excita i et fa bellugar. Sol afogat de tardor i tarda refredada de nas mocós que no para de rajar i rasquera de coll que no acaba de fer net. Convidat a quedar-me a casa a escoltar Schumann i progressant amb la descoberta de Sebald. Permetre'm la llicència d'un cafè i una llesca de pa amb oli amb un tall de bisbe a mitja tarda. Aprofitar, si la son no em venç quan m'estiregasso, en una segona pausa, per mirar del tot passiu una d'aquelles sèries de crims i de policies que em solen agradar, les de la policia guapa i llesta i del policia guapo i llest, mentre covo aquest incipient refredat que cap ganes tinc que m'apoderi.

Comentaris