Si no s'amaga

Dijous 20 d'octubre 2016

Presa per arribar a casa i reposar. Llegir. Començar voces de Chernóbil de l'Svetlana Aleixievich. Dijous i necessitat de repòs i de becaines mentre posen Schubert a la ràdio que m'adorm sense deixar d'escoltar i m'és un plaer després de massa dies nerviós, desanimat, amb poques ganes de fer res ni de tirar endavant. Remuntar, i no pas pels gols del Messi, ni per la insulsa entrada al blog dels dijous, repetitiva de lectures, de música, de repòs; entrades instintives, necessàries, benestants, suportables, i no en excés, encara que sovint es pequi, incontrolable del què s'hauria de controlar i abocat a viure en el dubte de si no s'amaga una fina ombra, que ja deu començar a engreixar-se, de bipolaritat no diagnosticada i sí viscuda com aprensiva i hipocondríaca, i més quan es té la sensació que la remuntada sovint passa de llarg del destí on pertocaria. Hipocondria.