El sofà de casa

Dimecres 26 d'octubre 2016

El cos em demana descans i la ment esbarjo, vida i món, no sé quin, ni de quina mena. Sovint em venen ganes de començar, i no ser com fer-ho, submergir-me en la història potser, un relat extens; i no ho faria com Bernhard, ni com Sebald, encara que n'agafés coses, com també en podria agafar d'altres sense pretendre res, però sí que em podria assemblar més a Modiano, jo, a hores d'ara, curt de cafès, d'estones de terrassa, on hi ha la vida, l'esbarjo tranquil, i obviar els bars que no conviden a estar-s'hi. Em passa el mateix quan poso els peus a la taverna sorollosa dels cafès esmorzats que evito tan com puc. De Modiano massa temps fa que no n'agafo un llibre, De fet llegeixo, però poc, menys del que voldria, i al sofà de casa s'hi està molt bé quan s'hi està, i al sofà de casa s'hi pot fer de tot, però poc es fa quan massa s'hi està i molt poc costa passar del poc al res empenyedor que molt m'emprenya. Per què m'oblido de Moravia i de Morante? No hi queia i hi hauria de caure més sovint, m'escauen.