Matí de dissabte

Dissabte 15 de desembre de 2012

Avui dia rúfol a Vic i molt tapat pel cantó de Ripoll. Potser plourà. M'agrada la pluja. Encara no plou i no fa fred. N'ha fet molt més aquests darrers dies. Avui m'he llevat d'hora i he anat a llegir, com solo fer sempre els dies de festa i he començat una d'aquelles joies clàssiques de la literatura que m'agrada agafar sempre que puc. De fet, sempre en llegeixo una o altra. Aquesta vegada li ha tocat el torn a Elias Canetti i el joc d'ulls. Obra molt ben escrita i adient pels temps que corren. Autor belga que va viure a la Viena decadent i enfonsada dels anys vint i trenta del segle vint. Realitat, crisi, experiència ... en un món que es va ensorrar i que va tornar a renéixer amb una nova societat ... una societat que ha tornat a recaure, com aquella a principis del segle vint-i-un, cent anys més tard, en una crisi profunda i que li caldrà tornar a reinventar-se. Situació semblant a l'actual? És possible? De les crisis sempre ens en sortim d'alguna manera o altra, però totes s'emporten, com les guerres, les seves víctimes. Lectura molt interessant, també ho és la seva obra de culte: la llengua salvada. Molta autobiografia.

A l'aparell que música sonava Der Freischütz de Carl Maria von Weber, música fresca i divertida que feia  compaginar amb una altra lectura menys reflexiva i molt distreta com és el Berlin 1945 de Pierre Frei. Novel.la de crims i de recerques policials al Berlin just després de la rendició. La policia busca l'assassí de quatre dones alemanyes rosses, atractives i de diversa procedència social. La trama t'enganxa i està força ben escrit. És un best-seller. No sempre cal menjar filet, els frankforts també són bons amb una mica de mostassa.

Comentaris

  1. Són interessants els teus apunts Ramon.
    Et llegeixo!

    ResponElimina
  2. Estic d'acord amb això dels filets i els frankfurts. S'ha de variar una mica, si no tot acaba empatxant. Potser tastaré el frankfurt de què parles...
    Bona setmana. Imma

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada