Agreujats

Dimecres 14 de gener 2014

La dona d'un polític tenia una feina on ningú la coneixia ni sabien qui era. Treballava en una empresa. Desubicacions d'empreses i gestionar els permisos corresponents de l'administració sense constar cap nom dels administradors públics del món polític. Comissions, comissionistes i comissionats. Aquest matí m'ho explicaven. Ho he entès i més m'hauria agradat no entendre res. No és el país i la gent que vull, però massa en tenim. Mentalitat. Espoliació poc penada i criticada amb molt poca duresa per la societat i pels mitjans. Indignació, sí, de puntetes s'hi passa i cap mena de campanya amb cara i ulls. Ningú té els nassos de citar noms, cognoms i les xifres per remarcar tot el que s'hauria pogut fer de beneficiós per la sanitat, per l'educació, per crear infraestructures necessàries no especulatives i pel benestar general amb els manlleus d'aquesta mena de gent que res reparen i que se'n foten amb arrogància tot perdonant la vida a qui no gosa dir-los el nom que es mereixen i no pas per manca de ganes. Agreujats.

Comentaris