Com a protagonista

Dissabte 17 de gener 2015

Aquesta mena d'estrès de la modernitat que ens ha tocat viure emplenada d'enginys que ens aboquen a viure sobre informats, enfangats i no pas del tot ben orientats. Apostaria que sempre deu haver estat així, més i tot quan no hi havia informació, diferent, també manipulada, negada, interessada, com ara. Fer creure el que es vol. Una avantatge discutible, el viure la història en directe, apassionant, fresc i al moment, pres sense reflexió, amb excitació i gairebé sempre en calent. Bombardeig informatiu. Flux emocional. Opinions oposades contradictòries, avui d'una manera i demà diferent, més matisat o més propens a la barrabassada no sinònim de la frontal negació d'entrada. Certeses o incerteses que el no saber, el no conèixer, em dóna la sensació de que no es donen, almenys amb la intensitat que m'imagino. Uns altres problemes, més primaris, no volguts i personalitzats. Quan la guerra, l'epidèmia, l'atemptat, la catàstrofe natural ... passen de llarg o són molt lluny, vistes i sentides com a no pròpies. Quan la pedregada cau a sobre, el que sol ser: viure la història de primera mà amb la inconsciència que altres la viuen allunyada i força ignorada, malgrat les imatges i les informacions, amb la molèstia, aquesta vegada sí, de viure-ho com a protagonista.