Despullament

Divendres 2 de gener 2015

Em sol agradar més la gent despullada que vestida. Metàfora interpretativa i políticament incorrecte. Em produeix angunia la castedat, la dels sentiments i de les emocions, més que cap d'altra, les altres m'importen ben poc. Poc amant de les exageracions expressives sentimentals, les que associo, ja n'he parlat altres vegades, a sentimentalisme fat i ridícul. Entenc i m'agrada l'apassionament, el llegat llatí que ens fa llençar masses coses pel pedregar o a la perpetuació eterna del mite de Sisif. Llegir, més del que potser caldria, el que em sol caure a les mans; seguir opinions, escoltar, parlar ... agradar, desagradar, el de menys. Natural. Importar-me més com es diu que el què es diu i de qui prové, sempre dins uns paràmetres, indefinibles, variables, personals, difícils ... No sé si hauria de ser així, és com ho sento i ho expresso. S'acaba la setmana dels saltirons: treballar, festa, treballar. Dilluns treballar. Dimarts festa. Epifania. Santa Inocència.