Aquella i concreta

Divendres 9 de gener 2015

Es veu que ja els han pelat. El rebre els hi tocarà als de sempre, els que no en tenen cap culpa i feinades a viure. El peix que es mossega la cua. Intransigència amanida d'ignorància. Divendres una altra vegada. Ni fred ni calor emocional. Època de l'any desangelada i no pas pel fred. La mateixa sensació de cada any. Saber que s'han acabat les festes. Tot torna a ser normal i al seu lloc, sense emocions ni altes ni baixes i amb aquella sensació de buidor difícil d'explicar amb la consciència que el curs es fa llarg fins a la setmana santa. Matins de començar a rutllar a tres quarts de quatre de la matinada, idèntics, volguts, forçats, mandrosos, gratificants i no pas trists ni amargs, plàcids, tranquils, íntims, personals, d'excusar necessitats, de rentar-me la cara i de vestir-me, de prendre un primer cafè i esmorzar sempre el mateix pa amb el mateix tipus d'embotit, de repassar les notícies al 3/24 i, si puc, llegir deu minuts escassos abans de prendre el segon cafè abans d'agafar el cotxe. Sempre igual i viscut amb aquella tranquil·litat de la quotidianitat fluida acotada entre un espai de temps que no va més enllà de la mitja hora llarga, aquella i concreta.