Espais majestàtics

Dimarts 6 de gener 2015

Hi ha espais majestàtics. La plaça de Vic n'és un i més en dates senyalades. L'snack ple com un ou. Diada de darrers tràfecs. Al forn de Sant Miquel i a la llibreria Anglada no s'hi pot ni entrar. Tot passa estona abans de l'arribada dels reis d'Orient quan enfilen la rambla de l'hospital i tombar pel casino cap a plaça. Molta gent, no sé si massa i tot, a plaça i a la cavalcada, més nombrosa, m'ho sembla, cada any. Em sobra el soroll metàl·lic que no deixa parlar i que es menja el soroll natural, fet a base de força de braços i de bufera, dels tambors i de les trompetes d'un pistó dels patges; sons més autèntics, més antics i que donen una solemnitat que no deu agradar o que es vol voler desacostumar en aquests temps apressats, enfitats d'espectacularitat vana, de lluminàries de fugida i d'emocions controladament excitants. Ser-hi, com cada any. Una mena de ritual igual amb petites diferències dissenyades per voler crear un entorn màgic i on no hi sé trobar gaire cosa més que espectacle, poca màgia i efectisme desnaturalitzat allunyat del què podria, o pot, arribar a ser el missatge intrínsec de l'epifania en sí mateixa. Estar en aquesta història i entendre'n una altra que es va morint de mica en mica i que el temps, els anys, enterraran. 

Comentaris