Difós

Dijous 28 de gener 2015

Obsessiu amb la música. No parar d'escoltar el Janácek. Altre temps va ser la nit transfigurada o la mort d'Isolda. Ara toca Janácek. Paral·lelismes. Aquella misèria profunda, que dol i fa mal; que puc entendre, que, per por, sabent, per no aclarir, i per aquesta miserable mentalitat de qui dia passa any empeny, fins que un dia, dos, tres ... hom s'aboca i el precipici l'engoleix. Fer guardiola. Misèria i no pas de qui no n'hauria de patir. Decebedor i no calen les etzibades ni les enrabiades. Mentalitat de pobre, d'acaparar més enllà de les necessitats i de vés a saber què. Afany. Maneres arcaiques, caducades, però massa vigents, enganyoses, no vàlides si es vol construir un nou país. No demanar, només fer. Mirar sempre per a un mateix fent veure que es mira pels altres, quan els altres només són la família, la cosa nostrada, la cosa nostra, nuclear, tòxica. Difós. Passar full. Saber que hom pot viure en un carrer de nom eminent amb la sapiència que aquesta mena de misèria feridora, profunda i ricament indigna, no donarà l'opció a que ningú visqui en un carrer eminent que portarà el nom del causant ... masses afectats per les conseqüències, les que comporten els patiments d'una altra misèria, més digna, materialment més pobra, menys punyent, però més malparida i emmalaltida. Cal tirar endavant. Procés endegat. Distraccions, manipulacions emmascarades de massa porqueria sense ganes de parlar gaire més clar i amb cap necessitat de ser, ni de voler ser, groller. Ara mateix s'acaba el Janácek.