Ullades de solució

Dissabte 24 de gener 2015

Eleccions a Grècia. La calorada del vuitanta-set. A Delfos s'emportaven la gent desmaiada de calor. Retzina i ouzo. Cafè amb marro. Que guanyi qui hagi de guanyar. Espantats.Els que ens hi han portat. Pensar que qui tot ho vol tot ho dol. Seixanta, setanta anys enrere una guerra ho hauria esclarit. Ens ho hauríem cregut. Ara, potser, també. Els mateixos errors més publicitats i amb aires més populistes que els pot arribar a fer més perillosos. Possibilitat. El meu temor que no coincideix amb el dels poderosos. Reconèixer errors, de la cosa mal feta, no abunda. En Manuel Valls, fa dos o tres dies, sense saber ni abastar els resultats de l'actuació, reconeixia que a França molt mal resolta havia estat la cohesió social. Societat arrogant, classista i de valors republicans massa teòrics. Convivència dificultosa. Escassa permeabilitat. Cercar solucions quan s'ha reconegut l'error. Gest. Un valor. Un onze de març llunyà, a Madrid, desenes de morts a rodalies, i encara hi ha qui predica que els terroristes van estar uns altres. Qualsevol mentida sembla útil i el problema persisteix pel simple fet que no s'afronta o interessa que no s'afronti, quan el què faria falta, el contrari: mostrar ullades de solució per més ingènues que pugui arribar a semblar.