El paradís tangible

Divendres 30 de gener 2015

Música al cel sospesa. M'ha semblat, per uns moments, que tornava a ser Nadal. Treballava i per la ràdio el Magnificat de Bach. La capella reial dirigida pel Jordi Savall. L'Oratori de Nadal o el Magnificat, un o altre, els escolto el dia de Nadal quan em llevo. Una tradició particular. Paradís sonor, no pas intangible, com el paradís que ens volen oferir, inconegut i només idealitzat per la convicció de la fe. Aquest, aquesta música, real, sensitivament emocional, suspesa, etèria, mística, gairebé divina que t'avança, pel què pugui arribar a ser una no existència dels paradisos promesos, al paradís tangible, terrenal a l'abast de qualsevol mortal que es prengui la molèstia d'endinsar-s'hi.