Més zapping que res més.

Dilluns 5 de gener 2015

Una tele de segona mà com nova, el regal del reis i de franc. Es veu de conya, de les que sembla que t'hi endinsis. No hi estava acostumat. L'antiga ja era massa antiga. No sóc de mirar massa tele i se'm diu que en conec força. Estar al cas i més zapping que res més. No mirar res en concret i  tastar el que posen sense aprofundir, només com entreteniment, com a dissipador de cabòries i desintoxicar el cansament, sigui quin sigui, vingui del lloc on vingui, i no permetre que m'absorbeixi i es mostri com un vici tòxic. Consciència del que es mira. Sèries policíaques americanes de crims per resoldre fetes a motllo, com si fossin bessones, germanes o nascudes la mateixa mare, on hi surten dones belles i homes bells i altres de no ho són tant, com ho és el petit luxe eixorc d'aturar-se a mirar i a escoltar acudits casposos i tronats de sèries castellanes, suades, amb aquella gràcia que sonaria a desgràcia si no fora que fa el fet pel servei que ha de fer sense tenir cap mena d'interès a pensar massa el que hom es mira i s'empassa. 

Comentaris