Una meitat mai és plena

Dilluns 12 de gener 2015

Molta música enllaunada. Gairebé tota la que escolto. Ràdio, vinils, compactes, alguna cosa de baixa fidelitat sonora per internet ... Gaudir-ne, compaginada amb lectures i petites feines de la llar. La vida actual i no és pas el títol de cap novella escrita ni per escriure. Segur que no seria gaire reeixida, tot i que puc arribar a pensar que se'n podria treure més suc del que pugui aparentar. Gaudir-ne, reitero, a mitges, l'encant del privat, d'escoltar concerts sol, poques vegades acompanyat i no per no volença, simplement per la força del costum. A casa els pares sempre sonava música enllaunada i no pas massa bona, de consum, la que posaven a la ràdio, de moda, la que s'escoltava, per distreure's, per feinejar i per no deixar vèncer al silenci en un món casolà on les pregàries i els crits eren molt escasses i escassos. Escadusser anar, a hores d'ara, al Liceu, a l'auditori i més còmode arribar-se a l'Atlàntida. Em dol i una certa mala sensació, la d'acontentar-te sense estar content de tot, com una mena de pornografia fantasiosa irreal i perversa del que hom voldria que passés i que no passa, tot des de la distància, imaginari, allunyat del contacte físic, ambiental i emocional del directe i de la presència compartida que sempre sembla que hi manca alguna cosa o constatar que una meitat mai és plena.