Turbulències anímiques

Dissabte 10 de gener 2015

Sí, el títol s'adiu a l'estat d'ànim: turbulent, malgrat l'anticicló i la boira que comença a baixar. He vist a la Cinta, la cosina gran que serà àvia, contenta, i ens hem aturat a l'snack, en una de les taules preferents, les que mai s'havia aturat ni assegut i l'hi he recordat, per què no? emocionat, que el meu padrí, en Ramon Font i Guiu era un dels savis de la Granja i no ho sabia. Hem parlat. No ho havíem fet mai. El pare i la tieta Carme, sense estudis, em feien recordar sempre que era el model de la família, una mena de gelosia amagada, i jo no sóc el tiet Ramon. És clar, en tinc gestos, tics, com els del Godofredo Font Guiu, el pare que sempre enyoraré, faltaria més!!! però més que un Prat, penso que sóc un Presseguer o un Masmitjà i, hòstia, aquest pòsit de la plana, d'aquesta catalanitat tan endinsada, la que fa molt poc al Casino en Jaume, que es veu que em llegeix, em va dir que l'hi recordava a Pla, i l'hi vaig dir que no era el propòsit, que tot surt a raig fer i de dins. Com avui el parlar amb la Cinta, la cosina gran, de mitja sang tortosina, tant se val, ens hem fet grans i no som ni sóc el què voldríem ser i saber que una taula preferent de l'snack amb el fillol orgullós del Ramon Font i Guiu no és cap pretensió, és el què és, un espai de conversa i de vigatanisme difícil d'entendre i agraït, molt agraït, soni com soni de bé o de malament.