Una estona

Diumenge 4 de gener 2015

A dos quarts d'onze tocats del matí m'he llevat. Un sol esclatant i no gaire covat no s'adiu a les dates que som. Una mica menys de fred. Esmorzar i triar un compacte a l'atzar de Mozart. Em venia de gust. Sol a casa. La Berta hi és, però com si no hi sigui. Estudia a la seva habitació. Les noces de Figaro. Segle XVIII il·lustrat i lluminós com el dia quan me'l miro per la finestra o surto al balcó. Segle d'esperança i de voler fugir d'aquell món dels tres estaments de l'antic règim, estàtic, injust de privilegis assolits per naixença amb escassa o nul.la oportunitat de progrés. Tot estava establert. Esperança de canvis, de revolució, de legislar i de crear homes lliures en uns nous estats més justs on tothom fora igual. El que va començar a ser Europa i bona part d'Amèrica després de la Revolució Francesa. Justícia més injusta i una nova societat més explotada, més desorientada per donar peu als espavilats servits de lleis pels seus propis interessos. Segle XIX més infeliç, més trist, romàntic i de músiques no absentes de bellesa ni d'apassionament, però sí de lluminositat i de frescor. Una estona, encara no sé com va anar, en parlava amb en Xevi, ahir a casa seva sopant. Va sortir com un incís puntual de moltes de les coses que es van parlar, com sol passar sempre.