Règim

Divendres 16 de gener 2015

Ahir al matí es va escaure que van posar música de cambra de Shostakovitch a la ràdio mentre treballava. Un dels petits privilegis que em dóna la vida. Parlar d'aquell músic que he descobert fa relativament poc, dels que no va bé escoltar sempre i dels que la seva música em provoca quelcom més que un pur i simple divertiment. Anar un pas més de d'asseure's i escoltar, aturar-se i, si es vol, reflexionar el què s'escolta. Com tot el que dic i escric, una sensació. Simfonia Leningrad, la quarta, la desena ... apunts personals per recomanar i molta, molta, música de cambra. La Leningrad, una de les millors coses que es poden escoltar, religiosament, i no és música de cambra, no n'és, intimista, tràgica, molt tràgica, heroica, carregada de significació i de connotacions històriques. Només un apunt més, reiteratiu. Ahir, una peça, no he sabut quina, de cambra, cada dia més abnegat, trencadora amb el realisme social soviètic, reprimida i reprimit pel règim d'Stalin. El règim. Mala peça al teler quan hom ha de conviure amb un règim, quan s'ha d'adoptar el règim com a modus vivendis polític o dietètic, tant se val. Encotillament i estructuració de les idees i dels hàbits capaços d'emmalaltir les mentalitats i els cossos. Règim com a reparació transitòria i no pas de les idees, més aviat pels accessos del cos i de la salut i, vés a saber, potser motivar per l'estretor d'idees i de comportaments embogidors poc propensos a l'evolució de l'essencial: de les idees i de l'esperit: l'ànima. 

Comentaris