Les petites i ínfimes coses

                                   Es mostra IMG-20150128-WA0001.jpg.

Dimecres 28 de gener 2015

Aquesta tarda he deixat les quatre parets del monestir i no m'he pres la molèstia ni de redactar l'esborrany. Escriure a raig. Sortir per anar a comprar mig quilo de mongetes negres a Can Pau i fer-la petar amb la Montserrat. Potser aniré al gimnàs, potser. Feia sol i no pas gota de fred. Passava pel carrer de Verdaguer, se m'ha activat el Wi-Fi del Casino i en Jordi, el de la dreta, m'ha fet arribar tres fotografies. Aquelles petites grans coses que et fan la vida més fàcil i agradable. Cinquanta un anys. El bateig de la Rosa Maria al Remei. Teníem tres anys. En Joan i en Miquel, els dos de l'esquerra ja no hi són i encara som amics en un racó no gens amagat de la memòria. A flor de pell. Sempre sembla que hi siguin i hi seran. Dec estar tou, no pas massa animat, no ho sé, tampoc deu ser això. Vés a saber. Encara no eren els temps de l'illa de Llançà. Amb en Jordi ens veurem aviat i soparem junts amb més d'altres ... ha pensat que em faria gràcia, que m'agradaria, que em vindrien bons records ... és clar que sí. No sé si érem feliços, sí, diria que sí i, si no n'érem ens fa gràcia que l'essència, diguem-ne amistat, record, estima, encara perdura. Molt poc inspirat semblo estar, però molt agraït i, per què no?, content que les petites in ínfimes coses et facin veure que més enllà de les quatres parets del monestir hi ha quelcom més i que tot no és que et passin un fanal pel cul sense voler ser groller.


Comentaris