Decorats i vestimentes

Dilluns 23 de febrer 2015

Aquesta mena de necessitat innecessària de parlar de la infantesa, de recordar-la més del què seria prudencial. Massa se sol fer. Idealització, com passa amb els absents. El pas del temps, l'escurçament del que pot quedar, saber que no es pot tornar enrere, que poca cosa queda per reparar i alguna per a millorar encara. Temps que hom voldria aturar en algun moment abstret de felicitat impossible, imaginada, que, potser, va existir, allunyada i, que si tornés, no seria com voldríem o com va ser. Diferent, perquè, cap i a la fi, aquells dies plujosos, freds, calorosos, boirosos o ventats, eren similars als que ens toca viure ara amb decorats i vestimentes diferents llavors, ara i em temo que sempre.