Mancat d'insomni

Dimarts 24 de febrer 2015

La deliciosa rambla i nit d'insomni a l'hotel París de Figueres. L'hotel no el conec, la rambla, sí. A Catalunya Música sona la banda sonora de flor de nit. Frontera, revolució i, el què és més important, il·lusió, ganes de voler viure una altra realitat. Ventar, el què podria haver estat i no va ser i va estar el què va ser, aquella profunda olor enfosquida de resclosit. La vida lenta de Pla. Reemprendre de nou. Es parla de la rambla, allà on per primera i única vegada, jo, quan tenia onze anys, vaig veure en Dalí fent el mico davant d'un cafè, d'aquells d'abans. El pare s'enrabiava perquè no el suportava i la mare, jo també, a primera fila. Pla. Problemes d'insomni reiterats al seu dietari poc costosos d'entendre sense ser-ne afectat ni compartir-los. Poques nits he passat sense dormir i masses m'han semblat; altres, forces més, d'agitament adormit i cansat. Síntoma de problemes sense resoldre i de més difícil solució sense descans, el físic i el mental. Visió particular d'estar poc encertat quan no es vol atorgar al cicle natural de la vida allò que li pertoca i més quan se sap que la realitat l'endemà serà la mateixa, s'hagi descansat o no, i la capacitat de resposta i d'afrontament en quedarà molt minvada.