Passen baixos

Divendres 6 de febrer 2015

Passen baixos. Un fred que pela. A hores d'ara a casa. Una altra tarda apassionant d'aventures. Carnisseria, tintoreria i supermercat. Com a mínim sortir i estirar les cames una estona, gaire res més. Demà a tornar-hi, a treballar, vull dir. Una estona. La vida sense adjectivar. Un dels racons més bonics de Vic i una mostra d'aquest barroc pobre, trist i malmès del nostre país i en particular de la comarca. Pedra sorrenca que s'empolsina. L'església dels Trinitaris del carrer de Sant Pere, seu de l'Orfeó Vigatà. El vell i antic Vic resclosit sense massa olor de sagristia. Pobre, humil, molt humil. Antic carrer de menestrals, d'hortolans, de temporers, de treballadors, aixopluc de les primeres onades d'andalusos i d'extremenys i de la segona de magrebins. A hores d'ara, una tercera onada, gent llegida, cultivada, sibarita i d'aparent progressisme que s'ha dedicat a restaurar cases que queien a trossos. Cases que, un bon o un mal dia, estaven plenes de gent, de cridòria i de vida. Avui, ahir, polidesa de postal, vida interior i cap comerç a on poder anar a fiar. Només un cafè en un extrem i poc molest, el cafè de l'Orfeó a la plaça de Santa Cecília, moderadament alternatiu i gota transgressor. Gintònics i cerveses de marca que es fan pagar. M'hi estaria una estona. Avui, ahir, no, fa massa fred i passen baixos.