Res o ben poca cosa

Diumenge 8 de febrer 2015

Mala nit. Dec ser al·lèrgic al lluç i ningú se'm creu, com també ho sóc del meló, fins que un dia algú, algú més creïble, sense saber-se el per què i que sol dir les mateixes ximpleries i certeses de tothom, va manifestar que també era al·lèrgic al meló. A les dues de la matinada llevat per a vomitar, inflat, vermell i amb picors a tot el cos. Apunt d'anar a urgències. El fred i la mandra m'han aturat. Una hora llarga estirat al sofà mirant la tele i recaragolat de mal de panxa fins que m'ha passat el mal, la picor i la inflor. Ara, tot el dia, fluix i mals de panxa puntuals. Demà treballo i ja estaré apunt. Demà dilluns. Masses diumenges a esmorzar fora, dos. M'agraden els matins belgues i aquests no en són. No en són perquè no es deixa de parlar. Cerco el silenci estroncat per la música. Poc grat quan no es parla de res i sempre del mateix sense deixar de parlar. Monotemàtica compartida de dificultós trencament momentani de tornar al mateix, al parlar sense parlar parlant sempre del què sembla ser el més interessant del món i, la resta, res o ben poca cosa, obviada ignorada.