Segon acte

Dilluns 9 de febrer 2015

Em llevo amb el cuet al cul i no el deixo fins que arribo a casa. Els dilluns descanso. Curiosament el dia que més estona dedico a la lectura: de cinc de la tarda fins a l'hora del dictat. Em sobren els acudits del presentador de la generació on tot fa gràcia i no sé si s'ha arribat al què entenc com a maduresa. Tinc la sensació que es vol fer creure que es vol viure en un món riallerament competitiu i poca cosa més. Masses rialles, massa brometa. Sensacions. Massa rabiüt i no pas més trempat i alegre del necessari, el què dec ser. En boca petita, ara mateix cansat. Escolto el segon acte del Tristany i Isolda, el de la bogeria d'amor i llegeixo memòria d'uns ulls pintats. Molt millor del què m'hauria pogut imaginar, el llibre. Al menjador de casa la llum és ocre i força escassa, elegant, càlida contrastada amb la fredor de fora no tan intensa com la dels darrers dies. Cofoi del descans necessari i volgut del no fer res i estar fent el què m'agrada sense voler-ho eternitzar. Demà serà un altre dia i potser faré el mateix, o no.

Comentaris