Prou pena en tenen

Dimarts 17 de febrer 2015

Poca cosa a fer amb els que no tenen sentit de l'humor i els que no saben entomar res que no vagi més enllà de la seva realitat incapaç de no permetre's la llicència de la primera enrabiada dissipadora. Res a fer. L'humor, espontani, sí, espontani; massa, el que vol ser graciós, cansa, esgota i es converteix en no sé què, en alguna cosa que deixa de ser humor. Amb els pocs humorats, sense voler dir que siguin malhumorats, prodigar el personal humor, la ironia no mancada de sarcasme expressat en comptagotes, en llocs i en situacions molt concretes poc familiars, resulta fat, banal, perquè potser no cal aprendre a riure de res ni d'un mateix quan no se'n sap. Dogmatismes. Ideologies. Veritats. Ferros roents on aferrar-se que distorsionen i no deixen veure la realitat múltiple i variable. Tampoc cal riure-se'n. Prou pena en tenen.