Jo el primer, còmplice

Dilluns 16 de febrer 2015

Res. Ahir no vaig escriure. Esborrany fet a mà. El passo ara. Sortir a sopar amb la Cristina. Fugir del sedentarisme. Massa que m'hi he acomodat per a sentir-me incòmode. No, no és el meu fet i no sé com sóc fet; suposo que de fang com tots els que ens van batejar. Una dona embarassada apunt de parir. Coneguda sense més i amb prou feines saber-ne el nom. El company, el que serà pare, saber que és mestre de primària de la pública i que me'ls vaig trobar a la carnisseria. Vindrà aviat, el nen. Tindré un més de paternitat. Funcionari i diria que deu ser dels que funciona. En fa pinta. A la privada, encara que et toqués un més, quan portessis la baixa de paternitat, carta d'acomiadament. Trista realitat. Potser convindria no sé què pas fer a més d'un, empresari. Admirable el dret. El què hauria de ser i el què no és en aquest país de delinqüents i de còmplices i jo el primer, còmplice.