No hi hauria d'estar convidat
Dilluns 2 de febrer 2015
La fredor poc agraïda de quan es surt de la dutxa. Tarda d'endreça personal: xollar i afaitar-se la barba de dos o tres dies. Més polit. Tarda apassionant d'aventures que m'han portat a la recerca de la bombeta fosa. L'han deixada de fabricar. Uns altres estàndards. De casa a ca l'electricista de la plaça de Sant Felip. A la botiga no en tenen, potser al magatzem, diuen. Millor que ho busqui als xinos, segur que en tenen. Plaça del Pes, Plaça, carrer estret, Plaça Santa Clara, carrer Sant Fidel i entrar pel carrer de la Fusina. Dos joves alternatius sense alternatives. Suadores de caputxa, closca amagada, m'imagino pel fred, una mena de pantalons cagats, d'aquells que sembla, però mai passa, que moriran caiguts al terra. Em meravello com poden caminar, tampoc caminen gaire i van força a poc a poc, amb aquella mena d'espardenyes esportives amples, grosses, poc transpirades i no pas d'aparença massa còmode, apropiades pel circ o pel carnestoltes. No hi tinc res a dir. No me'ls hauria ni mirat si no hagués estat per la molèstia de la seva presència al carrer. Contaminar per egoisme, per inconsciència i això no ho veig com a transgressió, senzillament, no és res. Contaminació acústica que m'ha obligat a ser partícip, sense voler-ne ser d'un món i d'una manera d'entendre la vida que gens m'interessa. Transgredir la llibertat, la dels altres, la meva, en l'espai comú i públic. Creure's, sense saber, que la privadesa és pública i no adonar-se que als altres no els pot venir de gust caminar i haver d'escoltar, hip-hop o rap a tota bufa en un espai que no hi convida i jo, ni ningú, no hi hauria de tenir cap obligació a estar convidat. El xino tindrà la bombeta demà. El xino del carrer Sant Jordi.
La fredor poc agraïda de quan es surt de la dutxa. Tarda d'endreça personal: xollar i afaitar-se la barba de dos o tres dies. Més polit. Tarda apassionant d'aventures que m'han portat a la recerca de la bombeta fosa. L'han deixada de fabricar. Uns altres estàndards. De casa a ca l'electricista de la plaça de Sant Felip. A la botiga no en tenen, potser al magatzem, diuen. Millor que ho busqui als xinos, segur que en tenen. Plaça del Pes, Plaça, carrer estret, Plaça Santa Clara, carrer Sant Fidel i entrar pel carrer de la Fusina. Dos joves alternatius sense alternatives. Suadores de caputxa, closca amagada, m'imagino pel fred, una mena de pantalons cagats, d'aquells que sembla, però mai passa, que moriran caiguts al terra. Em meravello com poden caminar, tampoc caminen gaire i van força a poc a poc, amb aquella mena d'espardenyes esportives amples, grosses, poc transpirades i no pas d'aparença massa còmode, apropiades pel circ o pel carnestoltes. No hi tinc res a dir. No me'ls hauria ni mirat si no hagués estat per la molèstia de la seva presència al carrer. Contaminar per egoisme, per inconsciència i això no ho veig com a transgressió, senzillament, no és res. Contaminació acústica que m'ha obligat a ser partícip, sense voler-ne ser d'un món i d'una manera d'entendre la vida que gens m'interessa. Transgredir la llibertat, la dels altres, la meva, en l'espai comú i públic. Creure's, sense saber, que la privadesa és pública i no adonar-se que als altres no els pot venir de gust caminar i haver d'escoltar, hip-hop o rap a tota bufa en un espai que no hi convida i jo, ni ningú, no hi hauria de tenir cap obligació a estar convidat. El xino tindrà la bombeta demà. El xino del carrer Sant Jordi.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada