Las pausas y los descansos

Divendres 20 de febrer 2015

Divendres. Com sempre, cansat i no em sento malament. Demà a tornar-hi una estona. Poca. Llevar-se. Avui el meu ajudant em comentava que no entiendo com puedes aguantar este ritmo y esta presión. Acostumat, com el ruc que sempre li donen palla per menjar. Un somriure i el pensament reservat. Estoy molido y no me siento las piernas cuando llego a casa. Agafa al bici, surt a caminar. No ho dic. Ho penso. Somric. Brigadista, el company, no pas polític, municipal, acomiadat de la brigada d'obres de Moià per manca de pressupost. Ritme madrileny sense crispar-me amb aquella tranquil·litat i pausa compassada de l'ordenança vàlid per a qualsevol jefatura del Estado de feina sense saturació, fiable, ben feta, la que només s'ha de fer una vegada, sense preses i no reiterada amb la contemplació a rajatabla de todos las pausas y los descansos que establece el Reglamento.