Fent temps

Dijous 26 de febrer 2015

Fent temps al Casino amb el Temps. Casa ocupada. Torno de la Triadú: de la brevetat de la vida, Sèneca. He tingut en compte un WhatsApp de l'Imma. Nivell. És breu, la vida? Deu ser aquest. El llegiré: una pàgina en llatí i una altra en català. Editorial catalana 1924. Tapes ocres enfosquides i esgrafiats grecs. Elegant. Seriós. Ganes d'escriure. Ganes de llegir. Temps nuvolós i no fa fred. Uns homes juguen a la garrafina i un s'emprenya perquè perd. També tres cantates de Bach. Harmonia Mundi. Plaer d'estar on sóc, al Casino. Illa. Res de més. Cofoi d'haver estat un bon fill i d'haver enterrat els pares amb tots els sagraments. Sense remordiments de només haver-ne donat un a la Berta. A hores d'ara, potser, me l'hauria estalviat, com també em podria haver estalviat el meu darrer i no pas la convivència ni el fet. Recular i anar cap a una mena d'integrisme pervers, fanàtic, obscè envers a la diversitat, a la civilització i a la interpretació d'altres creences que poden arribar a ser igual de bones, de vàlides, de perverses i d'intolerants. Incrèdul, ni agnòstic i, sí, dolgudament, ateu, rebel de voler-ne ser. No crec, partint del respecte que no cal que em doni cap autoritat, cap, i més quan als pobres senegalesos els hi rebato interpretacions seves de l'islam, des de l'òptica d'un europeu, d'un llatí, des dels particulars coneixements bàsics de la història de les religions. Sobtats. No s'ho esperen i no puc evitar pensar que no puguin estar més errats o més encertats que un mateix, enredats, com tots plegats, en una mena de manipulació ofuscada, adoctrinada, desinformada d'altres realitats, d'altres maneres de viure i que la veritat, en singular i en plural, no existeix o no hauria d'existir. És malèvola i que la felicitat o la infelicitat és personal i no l'avala cap divinitat.