L'objecte

Dijous 5 de febrer 2015

No em plantejo mirar-me a algú com a objecte del desig ni donar la sensació què se senti despullat amb la mirada. M'ofen. M'agrada la bellesa i observar-la, però m'interessa si va acompanyada de valor afegit, si no, no m'és vàlida. Fredor purament estètica sense aportació i mancada d'aquella atracció que et pot fer arribar més lluny del pur i simple plaer momentani. Descontentat d'observar, de palpar, diàriament, que l'observança, la primera aproximació, el primer cop d'ull, destinat a cercar la immediatesa del desig instintiu no absent de salvatgia primària que, per voler ser emmascarada d'amabilitat grollera, se'm mostra carregada de patetisme, trista i anguniosa quan estic al costar d'algú, massa sovint, que ho manifesta i en fa objecte i objectiu vital.