El petit plaer de viure

Diumenge 31 de maig 2015

Proper a la conversa espontània. Facilitat. En  una terrassa, contemplant. Sol, a la millor de Vic, la de l'Atlàntida. Com un dia, en fa masses, a la plaça de Sant Pere a Barcelona, fent estona esperant el tren de Vic. Un senyor de Barcelona, de la Bonanova, antic metge de Sant Pau, també feia estona i mirava la gent. No en recordo el nom, el meu desastre, només recordo que coneixia al doctor Bayés de Vic  i a més d'una patum del vigatanisme més ranci. Bona conversa, bona, de música, de literatura, de perdre's per una Barcelona, per una i única. Un llibre, Marai, divorci a Buda, imperi pretèrit, per llegir i rellegir al tren de Barcelona a Vic. A hores d'ara al cel cabretes i a la tarda pastetes. El Montseny tapat i boirós. Escric al matí. Gespa verda al davant, ben cuidada, florejada, i gent jove, molt jove, atractiva, jugant a pilota i em pertoca de no rebre cap pilotada. Converses escoltades escoltades sense voler ser escoltades. Divertiment i ressaca de partits i d'un gol mol concret, èpic, incommensurable, malgrat la nit de xiulades estúpides i estèrils i d'actituds que mai seran compreses. Tant se val i se me'n fot. No és pas culpa meva i em resulta odiós. Seria molt fàcil. A l'entorn converses d'excursions d'indrets coneguts, tot i essent un urbanista, de canalla, mainada, xutant pilotes, el que em pertocava fa masses pocs o masses, masses, anys i no sé si enyoro, una altra etapa. Se m'acosta un conegut, el que sol passar molt sovint, i ho agreixo, i em saluda, se m'asseu. El petit plaer de viure, el parlar de política, de futbol, de música, de llibres, o de vés a saber què i abstreure's de senders i de canalla que ja no formen part de la pàgina de la teva, la meva, vida. El temps s'ennuvola. Plourà. Aquesta tarda a Vic ha plogut amb ganes. La Pita ha fet vuitanta-set anys i ens ha convidat a dinar. El petit plaer de viure, reitero.