El ratolí

Diumenge 10 de maig 2015

Mucho tiempo hace que no te limpio el ratolí i jo massa que no em menjo una rosca d'Alcaudete, les que em portaves quan venies del pueblo. La Dolores, la senyora de la neteja de la feina de l'adoberia, la que m'explicava les penes, la que me l'escoltava, sense cap mena de molèstia, i m'obria una mena de món ignot que no espero mai viure. Envellida. Maltractada per la vida, pels homes, per l'excés de treball. Desenganyada i amb aquella incomprensible capacitat de voler a tornar a començar un nou enamorament una i altra vegada. Sísif. La pedra que arriba al cim i torna a davallar per a tornar a remuntar. Èpica sobrera. Contenta de veure'm. Poca cosa a dir-nos no més enllà de les obvietats de sempre i que se n'anava a l'hospital a netejar. Com sempre, filla del desenamorament i de l'etern enamorament amb les mateix penes eternes. Reiteració. Allunyada del primer marit per ordre del jutge i els fills un aquí i l'altre vés a saber en quina presó està fent estada, com ho va estar el company d'ara, el que un bon dia aparegué carrer Verdaguer avall amb un ganivet a la mà sense que ningú l'aturés per anar a ganivetar la dona, i ho va fer, perquè l'hi havia fet el salt amb vés a saber qui de més empatollat.