Qui no en remena, no en trenca

Dimecres 6 de maig 2015

Atac a la llengua. Un de nou. A l'escola i els més agressius, els fills de la immigració, els que se n'han beneficiat per a sortir de la marginalitat que els havia predestinat el bressol. Visió personal. El castellà, al país, llengua d'extrems, de nouvinguts afamats i d'elitistes col·laboracionistes, encara que no s'ho creguin. Inexistència de terme mig. A Madrid, més que ignorància, concepte d'estat i reacció a tot el que no s'entén ni es vol entendre i sorpresa a la desafecció. Seria tan fàcil! Rebombori. Foc d'encenalls, com sol passar sempre, per acabar acatant lleis, decrets i sentències amb la trista i pobra implicació de sempre. Cofois enrabiats garlaires de poca claredat expositiva. Diuen, ho deia en Bru de Sala a la tertúlia del matí, que com més de dretes s'és, menys empatia  es té amb el sofriment aliè. Biogenètica. Ho comparteixo i m'agrada la gent que parla sense embuts, encara que pugui arribar a pixar fora de test. Qui no en remena, no en trenca i els retrets, els de la publicitació quan s'opina fora dels convencionalismes, necessaris, enriquidors i excitant molèstia. En privat, tot permès i amagat en aquest país dretà i no pas de dretes, conservador per la por d'arriscar res més enllà del sopar, mundà, sí, i empàtic amb el sofriment aliè i nostre perquè ens les foten per a tots cantons i tirem endavant com fa el ruc amb la rella al llom resseguin el solc i, quan acaba, a tornar-hi i, ostres!, avança.