Sense gràcia

Dimecres 27 de maig 2015

Realitat poc ajustada al que hom voldria. Intent de fugir del realisme de falsos solidaris i del populisme dels dubtosos idealistes de vells i de nous temps d'urnes. El pas que sempre manca a l'ideal, que si fos real, deixaria de ser ideal i passaria a ser realitat sense gràcia. L'ideal agafat com estat de certa gràcia no tangible. La realitat incapaç de ser definida per estar massa definida, massa acotada, segurament per una tarannà avorrit, insípid i de personal mal servit de serveis, s'entomi com s'entomi, sense calibrar quin pot arribar a ser el percentatge personal, real o fictici, d'avorriment, d'insipidesa o de mal serviment, sense grolleria, però sí emplenat d'aquesta mena d'idealisme mancat de realitat que poc deu tenir a veure amb l'avorriment, la insipidesa o el ben o mal servit de serveis. Deu soler passar. Sensació, si es mira a l'entorn, figues d'un altre paner. Passejada de cabòries avui al barri de Gràcia de Manlleu. Cabòries per a no quedar adormit al sofà de casa i agafar aquella mala lluna que no fa gota de gràcia.