Espero que només sigui cansament

Dijous 30 d'abril 2015

Amoïnat de les poques ganes que tinc de posar-me davant l'ordinador i escriure l'esborrany que ja tinc fet o desenvolupar les anotacions d'alguna idea que se m'ha ocorregut durant el dia. Un pèl massa quadriculat amb la puntualitat, amb la feina, amb els compromisos i desmanegat pel que fa a la cura personal i per una colla d'hàbits que s'haurien de descuidar. No s'abasta tot i el flux energètic no arriba a tot arreu. He arribat molt cansat i no m'he atrevit a escarxofar-m'he al sofà. He anat a plaça. Dos encàrrecs. Sense mòbil. Bateria descarregada. Aïllat del món tecnològic. Dues hores escasses. Cap mena de problema i dificultat per engegar-lo quan he tornat a casa. Dos intents fallits. No hi havia manera de saber quin era el codi d'entrada. Quarts de vuit del vespre. Hàbit quotidià, dia sí, dia també, a tres quarts de quatre tocats de la matinada amb el cos adormit i amb la ment descansada, sempre al primer intent sense pensar. Espero que només sigui cansament.

Comentaris