No en sabien d'altres

Diumenge 24 de maig 2015

Dóna gust veure un teatre ple. Torno de votar. He votat una llista híbrida, com jo mateix, de vigatans de segona, de tercera generació d'avis i de pares provinents dels pobles de la comarca. Gent, els de la llista, nascuts a Vic i que s'estimen la ciutat i el país, aquesta mena de món clos entre muntanes properament allunyades. Lluís Homar a l'Atlàntida, ahir al vespre. Terra baixa. El plaer planer, emocionant, com aquell recitatiu final de la Sardà a les floristes de la Rambla de Josep Maria de Sagarra, del català pelat, no pas, no pas, perdut, però sí diferent en masses indrets. Osona. Satisfet del vot. Sopar al Parenthesis. Bo i força gent no atabaladora i educada. Estic content que els hi funcioni. Me'n veuria un bull. No sóc valent. Cofoi amb alegria relativa. Compromès per segons què i per altres cap mena d'iniciativa ni de plantejament. Rodó. El Barça, el Xavi, el Depor, l'Eibar, una porcada del Barça. Encara instal·lat en aquella mena de transformisme del que ahir no va ser comèdia, va ser teatre a l'engròs, ple de gom a gom, de gent, no sé si entesa, entregada i respectuosa dels nostres clàssics, dels que no ens creiem gaire i grats d'escoltar amb la plana llengua que ens van inculcar els que les respectaven totes i no en sabien d'altres.