Va anar d'un pel

Dijous 21 de maig 2015

Irrellevància de no saber a qui votar quan manquen tres dies mal comptats. Cinquanta-quatre anys ben comptats, ara, ara,l'hora que vaig arribar, i Déu ni do, no m'ho pensava pas, la quantitat de gent que m'ha felicitat a través de les xarxes. Poc avesat. Cert. Passar una estona de la tarda a Manlleu. El seu passeig del Ter. Baixa ple el riu. Esbargit. Dijous. Vaig arribar al món en un dia que era dilluns, Plovia i llampegava. Sempre ho havia sentit a dir. Ara aquelles veus ja són mudes i no les recordo. Només recordo les imatges. Si faig comptes, deu resultar que em van engendrar a l'hotel Jardí de la Plaça de Sant Josep Oriol en ple cor del Gòtic, vaig veure la llum el vespre del dia de la pasqua florida i en ple mes de maig. Florejat i va anar d'un pèl de que tot se n'anés al patarri sense masses ganes d'estendre'm. Som dijous, el dia més cansat de la setmana. Bona nit.