I només comencem

Dilluns 11 de maig 2015

Enfitat, i només comencem, d'aquesta campanya de rucs gota argumentats. El no saber i amb aquella cruesa d'adonar-se que sempre deu haver estat així, encara que hom pugui arribar a pensar que temps no massa llunyans van ser millors. Temps de trasbals i d'indefinició, de voler canviar els mobles sense prendre mides i creure's que tots hi aniran bé i hi lligaran. Gairebé no gosar sortir de casa. A totes les faroles del carrer de Montserrat, passo pel carrer de la indústria, propaganda de l'Anglada. Feu de masses votants, no pas al Remei ni al rovell de l'ou. Barris obrers on n'hi massa més d'un, hi deu ser, els escrutinis no enganyen, que es pensa que és quelcom més i no es treu la ronya encrostada de la ignorància, la supèrbia i la incultura heretada sense pagar dret de successió que li permet, lliurement, optar per opcions un graó més enllà de fer caure la cara de vergonya. Molèstia d'haver de sofrir la indelicadesa de trobar-me el retratu a les portes de casa i saber, que si l'oferta té demanda, com a mínim és franca, per més degradant que sigui. És feixisme, és xenofòbia i és només interès personal de mínima argumentació.