Tot es vol i poc es fa

Dimarts 12 de maig 2015

Avui és un d'aquells dies estranys, d'intensitat baixa i no pas per la calor. Em quedo a casa. Ho necessito. No fer més del que solo fer sempre: lectura i música. Dormir poques hores, reunions de l'assemblea, futbol, algun acte escadusser, presentacions mono temàtiques per a convençuts i de molèstia adoctrinada. Afartat de la política partidista incapacitada de seduir. No escolto debats. Han deixat d'interessar-me. Discursos fats i buits. Oratòria, saben què és? M'imagino, majoria, a gent poc llegida i no pas massa cultivada, només m'ho imagino, només. He acceptat formar part de l'assemblea, és cert, una forma de fer política, no fa, no és el meu tarannà, i ho perllongaré no més enllà del que cregui necessari. Compromís i cooperació per assolir un objectiu desitjable; la resta, visió molt particular de la situació. Tirar pel dret. Fastiguejat de la manca de definició ideològica, dels eufemismes i del no parlar clar, on les paraules no signifiquen el què haurien de significar i a tota hora semblen mancades de sentit i, el que sol ser pitjor, de credibilitat i de semblar viure en aquella trista situació de que tot es vol fer i poc es fa.

Comentaris