La profunda manca d'interès

Diumenge 3 de maig 2015

Aprofitar les darreres hores a Tarragona per visitar la catedral i el vell hospital de Santa Tecla. El país sembla endreçat, restaurat i net. Seria hora de començar-nos a demanar que tot no s'ha fet tan malament. Potser es podria haver fer millor, segur, però la majoria, sol ser gent honesta que vol que tot rutlli. Tarragona, de set o vuit anys enrere, ara esplèndida. Mostro una profunda manca d'interès, tot trencant de tema, quan apareixen els índex d'audiència dels programes més escoltats i més vists per ràdio i per televisió. Audiències. No solo coincidir mai. Dec veure el món a l'inrevés. Incapacitat, no puc, de poder escoltar ni un segon el suplement de la Sílvia. Mataria a algú i aquell bon rotllo, aquelles rialles, aquell no deixar parlar, tot mostrant-se amable i empallegosa, oferta a un públic que pot escoltar coses com és un comunista, no he esbrinat quin, que, a més, és independentista, que jo no tinc la més mínima capacitat d'entendre què vol dir. Crític. Fora de la meva lògica, una ximpleria, una incongruència. Qualsevol persona pot ser el que vulgui i tantes coses com es vulguin, només els idiotes solen ser d'una peça. Insuportable. Màxima audiència. Respectable i amb l'alegria de tenir l'opció de poder canviar de dial, Sort n'hi ha!

Comentaris