Em sobta la inconstància

Dijous 7 de maig 2015

Em sobta la inconstància dels darrers dies, masses, de tenir escrits els esborranys i no disposar d'esma per a corregir i passar en net. Idees, idees i idees, sempre em semblen les mateixes amb les seves variables. Parlar per parlar i escriure per escriure. Reparació i ganes de tornar a la normalitat. El bon temps, cap excusa, com tampoc ho ha de ser dedicar-se a altres coses i deixar-se abatre pel cansament del massa treballar, Retornar a la disponibilitat de poder abandonar aquesta mena de món pràctic, ensopit, real i enutjós i caminar més pel paral·lel fet a mida sense mesures ni paràmetres, un luxe i un seriós perill. Arran d'una conversa. Dimarts. Orelles amigues disposades a escoltar. Donar voltes. Etapa de replantejaments. El sentit de les crisis i dels conflictes particulars, de les ferides que supuren perquè estan tapades i no els toca l'aire reparador. Bo o dolent, necessari quan convé i, potser, convé més sovint del que hom podria considerar acceptable, vés a saber, com aquell que afronta la realitat amb pragmatisme, per més dura o desagradosa que sigui, vàlid, però més m'estimo optar per vies escapatòries fugisseres, parcials, narcòtiques, irreals, eufòriques i desesperançadores a l'hora, sabent que hom porta espardenyes de set-betes i intenta tocar de peus a terra i no voler viure engalipat de misticismes entrampats de camins perdedors.