Política d'extrems

Divendres 29 de maig 2015

Tot sembla tornar, com la moda, i mai és el mateix ni la mateixa. Essencialment s'assembla i els matisos, una altra història. El que passa amb la història. Cicles, a la Biblia i al parlar antic, temps de vaques grasses i de vaques flaques. Alternança de temps que semblen iguals sense esser-ne. Manca de record, poca memòria i enyor. La banda de Berlín, Ernst Haffner, maleït. Novel·la de temps convulsos, com els nostres, la llavor del nazisme, de la precarietat, de la pobresa extrema i de la incapacitat d'entendre res dels que van abismar a massa gent a la desesperació. Amb matisos, llavors, ara, la mateixa incapacitat i l'esperança desesperada del clau roent on aferrar-se del populisme irrealitzable, vés a saber, i no perpetuar als que no han, aquests segur, aportat res i volen mantenir privilegis amb pactes no creïbles, com l'altre dia a Sitges, l'Anton Costas, el del to capellanesc empallegós, amb el President, instant a acords estèrils i inútils a vés a saber amb qui de les espanyes sordes. Espantats pels resultats de les urnes. Sense extrems o amb masses extrems que en porten a uns altres que han estat engendrats per l'extrem de l'economia de mercat extremat del què, potser, està passant i els provocadors no se n'adonen o no se'n volen adonar, com va passar llavors, ara i, val més que no passi, demà, del bram interessat de quan no hi ha res a pelar.