Qui tot ho vol ...

Dilluns 25 de maig 2015

No afamat de cap mena d'optimisme ni de pessimisme. Quan els poderosos s'ho creuen massa i es pensen que la plebs sols és plebs disposada a suportar que se li toqui el botet i se li retallin serveis, drets i diners, mentre ells cada vegada en tenen més, de diners, passa el que passa. Pocs es deixen prendre el pèl més del que sigui tolerable. Les elits econòmiques han anat massa lluny i masses polítics en són còmplices. No tot ha de ser pàtria encara que ho sembli i arriba el dia que no es val que les coses es facin com s'han fet fins llavors i, el dilema, sorgeix, malgrat l'esperança, de no saber si el poble sabrà manar enmig dels entrebancs dels que han mal manat només pels seus interessos. Canvis no pas revolucionaris, incertesa generada per a masses injustícies venudes com a justes i la mosca puja al nas. No em plau, la política m'agradaria que sigués d'una altra manera, com l'entenc, com a servei, com a ideologia, però, qui tot ho vol ... tot ho dol i no haurien de valdre escarafalls ni cares de sorpresa. 

Comentaris